"Algun dia lo teniamos que aprender.

Comprendes? Hace falta equivocarse una y otra vez,

encontrar siempre un desequilibrio antes del desenlace,

es como los cuentos que leo, que cuento cuando los recuerdo.

Caerme y encontrarme en el suelo, volver a levantarme, reencontrarme.

No se donde estan los limites, como encontrar el equilibrio?

andando por el borde, siempre a ciegas,

sobrepaso el filo del abismo, precipitandome hacia el vacío.

Aunque no es otra cosa lo que deseo que llegar al centro,

regresar al mismo sitio del que partí, renacer para volver a morir.

Desde aqui oigo tu llanto Sisifo, el resoplar de tus pulmones

cuando coges aliento de nuevo, de nuevo resignado;

nadie te responde. Solo el sol insensible a tu carga

te contempla desde el horizonte, a ti y a tu cometido de gigante.

Espiritu rebelde si nadie te entiende."

5.11.05

Res fa sombra
En qüestio de minuts, en qüestio de paraules


El pesar de les meves idees

necesitava tota aquesta llum,

La feixuga carrega es dissipa:

jo hem dedico a parlar i el paper m'escolta
buscant una frase digna,
per plasmar aquesta cosa
crec que l'aire no m'arriba
i es descompon el dolor,transformant-se en lletres;
hem comença a donar bots l'estomac
agafa ritme i força, es desprèn l'ordre
de les meves neurones, desapareix la lògica,
no soc perfecte ni soc una maquina
soc casi persona quan no hem cau la baba.

Soc tendre, soc innocent
fins que m'obliguen a ensenyar les dents
fins que m'obliguen a dir:-fins aquí hem arribat!
hi ha cops que no se ser prou pacient,
però us juro per Deu que no tinc maldat;
soc jove i no se jugar, no se perdre tampoc
mai he guanyat res, amb risc, sense ell...
he tingut que madurar
no ha estat tan malament,
però fins aquí hem arribat!


N'estic tip dels dies que vaig passar
però tot i així no deixo de menjar,
hem sento trist si ningú m'aixopluga,
al seu llit, sota la seva flassada
els dies de boira o de pluja
i hem sento fort i feliç quan hem mira
-passegem feliços i ens mirem als ulls,
així es com ho somiaria-
i tot i això, se que s'acabara algun dia,
tot i així el desig m'infla d'energia
i bufa...
i bufa...
i aquí dins hem tremolen les costelles
sento com tot l'aire s'hem escapa pels narius
i el meu cos es desinfla, i quan tanco els ulls
les meves orelles recorden aquella melodia
que vaig sentir fixant-me en tu.

No crec que l'esforç hem faci millor
o potser si, jo crec en l'Experiència com elixir
jo crec en l'aventura
jo crec en la vida
com un tresor que es guarda
jo no crec en la mentida
que es pot malgastar,
perquè cada cop que n'agafes
et buides el cor.
Va per tu...