Amb una brúixola nova, la vida no es tan torta...
Si algun dia trobo el Nord ja t'avisaré perque tu també puguis trobar-lo...


Si algun dia jo trobés...
el gest que t'ericés la pell
el petó, la carícia...
per a que tornessis a ser tendra.
El cel no tindria secrets, ni vergonya,
ja no es ficaria vermell, i res ens faria ombra.
Sempre blau, juganer i clar,
sempre desvetllat per a nosaltres.
El sol radiant, sobre els nostres caps,
xiuxiuejant entre els nostres cossos,
sorgint d'un somriure darrera d'uns grans ulls...
Que em tenen captivat!
presoner passejant vora d'un penya segat...
Si algun dia trobés el perdó,
la simplicitat i la complicitat,
l'anim i un somriure!
que feliç que viuria...
o no..
no ho sabem ni tu ni jo...
Perque és bonic imaginar,
però més ho és viure,
però és tan bonic imaginar!
perque ni que ens separi
el vel de la vesprada
l'amor es una espasa.
Si algun dia tu trobes la flama,
la llum de l'abundància,
per encendre aquesta vela,
fes-ho sense sense presa, baixant com la cera...
Perqué tot i sabent que tot s'acaba,
sempre hi ha qui conserva la fe,
qui canvia la vella per una de nova,
perque amb una flama més gran,
més lluent, més bona...,
és pot arribar més lluny
que amb la llum que és recorda.


millor que mai